Carta blanca

Sònia Moll ens ha tornat a visitar, però aquest cop ha vingut acompanyada de la seva amiga pianista i compositora Clara Peya i ens han presentat Carta blanca, on la Sònia ens llegeix i explica els seus poemes i escrits mentre la Clara pot anar acompanyant amb el piano per transformar aquell poema en una obra exquisida i diferent.

Així vam poder tornar a escoltar el conte de la princesa cavaller o

DESAFINADA

em vas dir que l'amor ens desafina
com un piano vell

toco les tecles
amb guants de llana sense dits

a estones perdo el ritme
i se'm talla la pell ran de les ungles

desafino sovint

estimo

           encara

YO VOY A VER POR MÍ

-Ya no te pelees con los hombres, Cristina -dijo su madre-. Quién va a ver por ti cuando me muera? 

-Yo, mamá, no te preocupes. Yo voy a ver por mí.

ÁNGELES MASTRETTA, Mujeres de ojos grandes

Yo voy a ver por mí.
Clavaré arrels dins de la terra quan vingui la rissaga
que inunda els pulmons i arrasa l'alegria.
Yo voy a ver por mí.
M'acaronarévla pell quan ningú no ho faci
i ballaré despullada, si vull, sota la pluja.
I em permetré el somni, l'enyor, el desig.
Yo voy a ver por mí.
Rescataré el somriure dels teus pous sense fons,
mare,
i em farà de mirall els dies plens de nusos.
Yo voy a ver por mí,
avui (demà, ahir) que tu ja no pots fer-ho.
Yo voy a ver por mí.
Agafaré el cabdell de la memòria
que ha rodolar sota el llit
i el tancaré dins el puny perquè no em fugi mai,
perquè no se m'enredi per dins i em perdi.
Yo voy a ver por mí.
Yo voy a ver por mí, mare,
com ho faig des que te'n vas a poc a poc
(ahir, avui, demà, ja sempre)
yo voy a ver por mí
com vas fer tu fins que et vas perdre,
com ca fer l'Àvia amb el seu silenci,
amb la seva força,
la seva-nostra sang indígena.
No pateixis, mare:
yo voy a ver por mí,
fins al dia que marxis del tot,
quan em miris i no em sàpigues,
quan estimar-te no tingui res a veure
amb aquesta tristesa d'avui,
amb aquest voler-te i no tenir-te,
amb aquesta necessitat absoluta que siguis tu,
avui,
qui vinguis i m'abracis.

En aquesta ocasió vam acompanyar la multitud que va aparèixer al quasi a punt reformat Ateneu Popular de les Corts amb:

Pere Pèries i Cristina Company, Tuitpoemes

Pere Pèries, Música per a produccions audiovisuals i teatre. Creació i producció d'espectacles i per formatges. Tallers i cursos a diferents nivells.

Cristina Company té el bloc i a l'encapçalament ens diu: "Vaig a escriure. Vaig a escriure els meus pensaments, les meves idees, les meves interpretacions del dia a dia, les coses que passen sense que jo hagi demanat que passin, les meves emocions... Vaig a escriure perquè en aquests moments em ve de gust, perquè vull dir coses, perquè tinc ganes de fer-ho. I perquè vull compartir amb vosaltres el meu viure. (Tots els relats, poemets i acròstics que publico són originals i escrits per mi)

Es van conèixer a Twitter i en va sorgir Tuitpoemes i altres tuiteries. 

El Pere comença amb una cançó d'Elton John i la Cristina recorda Montserrat Abelló amb "Tan sols la paraula nua".

Una hora i mitja que passa volant i que hem tingut poemes com:

"Escriure. 

Sense més. 

Escriure 

perquè vull. 

Sóc jo la que 

més guanya, 

ja que escric 

per pur plaer. 

Ara bé, 

si un mot et crida 

agafa'l fort 

que escric per a tu" 

"Uns ulls 

que em parlen. 

Uns ulls 

que em són sincers. 

Uns ulls 

que he de veure 

per saber què hi puc fer. 

Uns ulls que al mar 

recorden. 

Ulls que en mi tindré"

"En la nit 

retrobo l'alba

d'un nou dia, 

deixant enrere 

la baixesa 

d'aprenents 

de diable. 

Volant més alt 

encara 

del que mai 

havia somiat. 

Lliure!

I la traca final és tornar a escoltar i cantar "Wish you were here" de Pink Floyd. Tot acompanyat per aquest senyor vi:

Aquest divendres tornem a tenir Glops de poesia i amb una parella de luxe. Acomiadarem el 2015 amb la música de la Clara Peya al teclat, acompanyant els poemes de la Sònia Moll, que ja ens va deixar capbussar dins la seva obra literària el passat mes de Març. No us ho podeu perdre!