Jordi Roig

Jordi Roig Pi (la Palma de Cervelló, Barcelona, 1957) treballa, encara, al seu videoclub. Actualment és tècnic de Cultura i Comunicació de l’Ajuntament de la Palma de Cervelló. Ha cursat estudis de poesia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va exercir de músic en una orquestra de ball durant més de vint anys. Escriu poesia des dels 16 anys i ha guanyat diversos premis literaris. Ha publicat:

Contraban de silenci, Viena Edicions (2001); Intempèrie, Viena Edicions (2004); El melic de les teranyines, Editorial Malhivern (2006); Sota el perímetre del vent, March Editor (2008); Després del tacte, Perifèric Edicions (2010); i Cada dilluns que es perd, Stonberg Editorial (2015). 

L’any 2011 publica la seva primera novel·la, La noia d’aire blau, Stonberg Editorial, i l’any 2014 Un segon després de Praga, Editorial Gregal.

PRIMER DILLUNS

Dues culleradetes al cafè,
de sucre.
L'aroma d'una espelma
remena les cortines.

Abans de dues hores
ja m'hauré fet el llit
i endreçat les mentides.
Torno a estar viu.

Hi ha moments així.

Avui només ha portat poemes de Cada dilluns que es perd. La lectura és a dos veus, l'acompanya la Cristina Company que el presenta i n'explica allò que ella ha vist dels seus poemes: el Jordi ens explica fets quotidians, amb ironia, enginy, estratagema... Ens relata el dia a dia amb la família, els amics, la casa, la solitud, sobre ell. També la música hi és present en la seva poesia, fins i tot alguns poemes han estat musicats. És murri i ens dóna consells. Entre d'altres ens llegeixen: "Primer dilluns", "Estratagema", "Vivícia","Domini o dimoni", "Rentat en fred" i "Sempre", poema que la Cristina hi veu una relació amb Joan Brossa, ja que amb poques paraules ho diu tot.

Després d'aquesta petita presentació ens llegeixen una sèrie de poemes enllaçats per cançons triades pel Jordi on ens proposen un diàleg entre dos personatges de la pel·lícula Redempció, del 2011. És la presentació del proper llibre que està acabant al voltant d'aquest film on el Jordi ens diu que hi apareix la part més dura i obscura que es reflectiran en aquests dos personatges que ha triat.

Acompanyem l'acte amb un Duc de Foix del 2015 D.O. Penedès.

Jordi Roig

Roger Canadell - Miquel Martí i Pol

Roger Canadell  i Rusiñol (Sant Llorenç Savall, 1974) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Josep Anselm Clavé i l’escriptura: obra poètica i periodisme cultural. 

És professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC (des de 2002), en el Grau de Llengua i Literatura Catalanes i en el Màster d’Estudis Catalans.  La seva recerca s’ha especialitzat en literatura i cultura catalana del segle XIX (literatura popular i Renaixença) i en l’obra poètica de Miquel Martí i Pol, del qual ha estat curador d’alguns llibres i antologies. És membre del GELIV (Grup d’Estudi de la Literatura Catalana del Vuit-cents) i de la Societat Verdaguer. [Extret de la pàgina de UOC]

En Roger, com a bon professor, arriba amb un joc de fotocòpies preparades amb diferents poemes de Miquel Martí i Pol que anirem llegint i comentant. Tanmateix els poemes que ha dut no són els més populars sinó aquells que per en Roger ens fan veure un Martí i Pol que tenia la dèria d'escriure i ser llegit. Ens mostra que sense silenci no podem entendre les paraules. Pel poeta el silenci passa a ser la mirada quan es posa malalt. A més, en alguns poemes hi veiem l'evolució que fa: primer Jo, després Tu, per seguir un Nosaltres i finalment també hi apareix un Vosaltres.

Com a bon coneixedor de la seva obra ens dona pistes per saber veure allò que a primera vista potser no veiem. De com observem la vida?

I, finalment, ens mostra l'aplicació adreçada a infants que han creat des de la Fundació Martí i Pol, L'univers poètic de Miquel Martí i Pol. No us la deixeu perdre.

I per acompanyar la lectura hem triat un pinot noir i merlot Masia Vila-Rasa de Taradell, l'únic vi (que conec) que es fa a Osona.

Roger Canadell ens apropa a Miquel Martí i Pol

Sílvia Bel Fransi

1982. De les muntanyes, em porten a néixer a Barcelona. Creixo amb l’estranyesa de qui sempre se sent sola, fins que començo a reproduir-me en llibres de poesia. L’esbós (2010) l’escric en pisos indefinits; Fila índia enfora (2012) als suburbis de la Zona Franca i als peus del cementiri de Montjuïc, on vaig viure uns anys feliços. Ara habito una antiga fàbrica de xocolata al barri de Sants, des d’on puc veure el cel. D’això, jo en dic prosperitat. Tinc una esglèsia a prop. A banda de les campanes, també sento el grinyolar de màquines dels protèsics dentals que tinc com a veïns. Aquí he escrit la majoria dels poemes de Lluíííís (Viena Edicions, 2015).

Aïllo els sorolls, escric poesia i somric sovint, encara que sigui girant el mirar endins.

Altres artistes amb qui he col·laborat:

Sílvia Comes (amb qui hem fet els espectacles Esperit de Vinyoli, Aparaulades amb Espriu i Aparaulades amb les dones)

Clara Peya (espectacle Bones vibracions)

(Extret del seu web) 

La Sílvia arriba amb molta energia i no la perd. Té ganes de xerrar i ens posem al dia, qui som, què fem. A taula amb un bon Penedès blanc afruitat però sec en boca ben fresquet. Aprofitant que som pocs ens fa llegir els seus versos i poc a poc es va obrint i ens explica anècdotes que envolten els seus poemes. Ens confessa que molts cops té els versos finals i després el que ha de fer és tornar enrere i bastir el poema.

Fa servir la poesia per veure el món des de fora. La cadència és important ja que ens apropa més a la intenció inicial. Els poemes de  Lluíííís són un exemple de com podem conèixer-la, ja que ens dóna pistes de les seves experiències, i de com treballa, poemes que es deixen llegir i rellegir amb un regust afruitat.

Sílvia Bel Fransi

Jaume Subirana

Jaume Subirana es defineix com a escriptor, traductor, professor i badoc al seu blog Flux.

Ha escrit i publicat sobretot no-ficció (Suomenlinna, Adrada) i poesia (darrerament Rapala i Una pedra sura), així com llibres sobre Barcelona (BarcelonABC) i Catalunya (Tota la veritat sobre els catalans, Willkommen in Katalonien) i sobre literatura catalana. L’any 1988 va obtenir amb Final de festa el premi Carles Riba de poesia, el 1996 el de la Fundació Enciclopèdia Catalana per a l’elaboració de Suomenlinna, el 1999 el Ferran Soldevila de biografies i estudis històrics amb Josep Carner: l’exili del mite (1945-1970) i el 2011 el premi Gabriel Ferrater de poesia de Sant Cugat per Una pedra sura. 

Ha traduït, bàsicament de l’anglès, novel·la, poesia, assaig i lletres de cançons. Entre els seus darrers treballs hi ha una antologia de Gary Snyder (amb José Luis Regojo) i les versions castellana (amb Fernando Beltrán) i catalana de A Child’s Garden of Verses de R.L. Stevenson. Poemes seus han apareguts en diverses antologies en alemany, castellà, francès, italià, rus i xinès. A més també ha fet ell d’antòleg, i des de 2008 és l’editor d’una col·lecció de tries temàtiques de poesia per a Ara Llibres.

Ha participat com a convidat en festivals literaris a Europa i Amèrica i a tallers internacionals de traducció de poesia. Ha col·laborat regularment en diversos mitjans (Avui, Canal 33, Catalunya Ràdio, Quadern d’El País) i des de 2006 ho fa a El Periódico.

Amb Oriol Izquierdo impulsà la capçalera cultural en suport informàtic 1991 Revista magnètica (1992-1997). Ha format part de la junta del PEN Català (1995-2004) i dels consells de redacció de Caràcters (2000-2004), Catalan Writing (2006-2012)  i Visat (des de 2007). Va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Filosofia i Lletres per la mateixa universitat. És professor agregat dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A més de la UOC (on va posar en marxa i dirigí fins al 2004 el portal Lletra), ha ensenyat a la Universitat Pompeu Fabra i ha estat professor convidat a Duke University, University of British Columbia, Brown University i la Università Ca’Foscari Venezia. (Extret de la seva pàgina web)

En Jaume va venir amb molts llibres i també va dur fotocòpies pels assistents. Ens digué que la seva poesia funciona millor llegida que no pas recitada.

Ens llegí "Per immersió" que és una declaració de principis. "Rapala", que explica la seva relació amb la pesca de riu, de fet després ens llegeix "Pescador i fill amb salabre" que és el que més recita. Per ell hi ha una metàfora del que sembla i no és, del que és i no és així com funciona la poesia.

Ens suggereix la lectura de Ted Huges, Stevenson, Jardí de versos d'un nen.

La seva poesia està molt treballada i està plena de referències a la literatura i a tot el que l'envolta. És un poeta que treballa l'Ars poetica amb una gran delicadesa.