dimarts, 7 de febrer del 2017
dissabte, 4 de febrer del 2017
Rosa Arrazola
Comparteixo la tasca de docent a secundària amb
la passió per la poesia i la pintura, de manera que relaciono el que escric amb
la vessant plàstica i acompanyo els meus versos de pintures acríliques, que
mitjançant la tècnica del collage van més enllà del text per enriquir-lo. Jo ho
anomeno QUADRESIA.El camí s'inicia durant la dècada dels 80, quan començo a presentar-me a concursos literaris i rebo alguns reconeixements per la meva obra (1987 PREMI JOVES POETES CATALANS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA,1988 2n PREMI SANT JORDI LLUÏSOS DE GRÀCIA, 1989 1r PREMI SANT JORDI LLUÏSOS DE GRÀCIA, 1990 1r PREMI SANT JORDI LLUÏSOS DE GRÀCIA).
Després d'uns anys de silenci on amplio l'estudi de les llengües a Itàlia i Alemanya, torno a Barcelona l' any 1994 i començo a treballar la idea de la Quadresia i a revisar la meva obra per tal d'autopublicar ELS SILENCIS ESCRITS, el meu primer llibre editat, que apareix l'any 2009 amb motiu de la primera exposició. En paral·lel escric reculls pels quals rebo alguna distinció en diversos certamens (2009 FINALISTA PREMIS DRAC ÒMNIUM CULTURAL SOLSONÈS, 2010 FINALISTA PREMIS DRAC ÒMNIUM CULTURAL SOLSONÈS, 2010 3r PREMI DE POESIA SANT HILARI SACALM, 2012 PREMI DE LA VINYA I EL VI, VILAFRANCA DEL PENEDÈS, on el meu poemari EN BRUT guanya el primer premi i un segon poemari en queda finalista. 2012, PREMI DE POESIA FRANCESC CANDEL per MARONA).
(Extret de versos.cat)
Llibre dels xiscles 2013, Rai 2014 i Nero nero nas 2016 són els últims llibres publicats.
I els últims reconeixements han estat 2014 Ciutat de Manacor per Buit de març; 2016 Òmnium Vallès Oriental; 2016 Premi Foment Martinenc.
LA BARCA
I
Se't recolza la nit llargament a l'esquena
i és intensa i suau, però no té lluna.
És a la pell de duna obscura que t'embolica.
Tens carbó als ulls i
l'escorça bruna
i les estrelles a tu no et
suren.
Duus una cua que mou els
astres
fins la cintura i s'hi
belluga,
mentre et pentines, una
paüra.
II
Hi ha la gola esquerdada
i un pòsit de dolor rere el batec.
Ets en un mar d’aràbiga deriva,
Punjab que et punxa la ferida,
la terra pura que no comprèn
el món on sures; i vius sotmesa
on tu t’atures, i ets la promesa
del fill gran de la tieta que et tortura.
III
Ja no escoltes les hores a l’ escola,
des del pupitre voles molt amunt,
somies una barca per remar-hi
i no vols tornar a casa aquesta tarda
per viure presonera en una estança.
El teu batec d’adolescent
tremola per la llum d’una veu blanca
que és de neu i de sol
i no pot abraçar-te a la cantonada.
Hi ha la gola esquerdada
i un pòsit de dolor rere el batec.
Ets en un mar d’aràbiga deriva,
Punjab que et punxa la ferida,
la terra pura que no comprèn
el món on sures; i vius sotmesa
on tu t’atures, i ets la promesa
del fill gran de la tieta que et tortura.
III
Ja no escoltes les hores a l’ escola,
des del pupitre voles molt amunt,
somies una barca per remar-hi
i no vols tornar a casa aquesta tarda
per viure presonera en una estança.
El teu batec d’adolescent
tremola per la llum d’una veu blanca
que és de neu i de sol
i no pot abraçar-te a la cantonada.
IV
La llibertat és
el tirant d’una samarreta que du l’altre,
és la tecla del portàtil que prem l’altre,
és el mòbil de l’altre.
Els ulls dels altres, el cor dels altres.
Potser hi ha algú que pensa
que llibertat és a la mà,
la mà que se li escapa
i a tu et crema la pell i l’endemà.
Llibertat és una barca
que t’espera al port de mar
i és alçar-se i pronunciar-se,
poder escollir a qui estimar.
Llibertat és dir la teva,
romandre en aquesta gleva
on tu hi sents la llibertat.
Lliure és haver estat valenta?
i denunciar la violència
que et prohibia fer un sol pas.
V
Pensaré cada dia en la fosca i la lluna,
lluitaré per les dones que no tenen vot
i seré una veu més del que deia el teu cor,
duré el teu nom per sempre en el record
i els diré a les alumnes de nit llarga, i carbó als ulls,
on atraquen les barques al port.
La llibertat és
el tirant d’una samarreta que du l’altre,
és la tecla del portàtil que prem l’altre,
és el mòbil de l’altre.
Els ulls dels altres, el cor dels altres.
Potser hi ha algú que pensa
que llibertat és a la mà,
la mà que se li escapa
i a tu et crema la pell i l’endemà.
Llibertat és una barca
que t’espera al port de mar
i és alçar-se i pronunciar-se,
poder escollir a qui estimar.
Llibertat és dir la teva,
romandre en aquesta gleva
on tu hi sents la llibertat.
Lliure és haver estat valenta?
i denunciar la violència
que et prohibia fer un sol pas.
V
Pensaré cada dia en la fosca i la lluna,
lluitaré per les dones que no tenen vot
i seré una veu més del que deia el teu cor,
duré el teu nom per sempre en el record
i els diré a les alumnes de nit llarga, i carbó als ulls,
on atraquen les barques al port.
La Rosa ha trobat un estil propi, amb una musicalitat que la pots captar sobretot si llegeixes la seva poesia en veu alta, com ho fa ella.
Moltes de les històries parteixen de la seva experiència com a tutora de diferents cursos a l'institut i que passen pel seu sedàs per convertir-se en la veu de les criatures.
A mesura que passa el temps ens llegeix aquells poemes que més li agraden o que fa temps que no llegeix, poemes durs, curts, llargs, alegres, però sempre vivències seves o d'altri, que volen transmetre vitalitat.
També ens ofereix la veu de dona que clama contra les injustícies contra les dones, com es pot comprovar fàcilment a Buit de març però també s'entreveu en els altres poemaris.
Una veu pròpia construïda a base d'ordre, musicalitat, vivències i moltes ganes de viure. D'aquestes ganes de viure l'han dut a conèixer un gran vi i que ha volgut que coneguem, Bestué, D.O. Somontano.