Joan Salvat-Papasseit

"Vaig néixer el dia 16 de maig del 1894. Pocs dies després era batejat a l’escola de Santa Madrona. [...] En fer-me cristià, el capellà va dir-los als qui em duien: “Nat amb aigua obstinada, morirà en foc potser...” Aquesta predicció mai no ha tingut tranquil·la la meva pobra mare. Als dotze anys jo era pur com no pot repetir-se: el meu destí l’Església. Als vint anys, dolorit, cristià i socialista, jo veia Montjuïc talment com un afront que calia passar. Un llibre en espanyol, Humo de fábrica, Un enemic del poble, són les darreres flames. [...] Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat.

Sóc, com a home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental; tot ho he vist i viscut. [...] Però em sé una aristocràcia d’esperit, que es pot alçar dels límits de la Universitat que no m’aixoplugava. [...]

Amo l’art i els artistes, i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista amb el cavall.

Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé sentir, professió de Poeta que sóc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. [...] Em planyo que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços."

Joan SALVAT-PAPASSEIT. Notes biogràfiques dins Mots propis i altres proses. Barcelona: Edicions 62 (Antologia Catalana, 81), 1975, pàg. 77.

NOCTURN PER A ACORDIÓ
A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Óssa Menor, 1925

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

VENEDOR D'AMOR

Venedor d'amor
porta joies fines:
la noia que vols
la noia que tries.

De tanta calor
que el mercat destria
per cada cançó
donés una vida.

Quina vida dóns
quina altra en voldries:
jo me l'he triada
moreneta i prima.
Moreneta i prima
que sembla un palmó:
-si un altre la mira
li treu morenor.

Jo l'he demanada
que fos sols per mi.
L'he comprada esclava,
la vull fer lluir.

Venedor d'amor
porta joies fines:
la noia que vols
la noia que tries.

El poema de la rosa als llavis, 1923 

RES NO ÉS MESQUÍ
A Josep Obiols 

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern — Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit. 

CANTO LA LLUITA 

Cavaller d'un corser
  qual crinera és de flames
só jo l'incendiari de mots d'adolescent.
Blasmo els déus a ple vol:
 l'arraulit bestiari
   tem el fuet del meu cant! 

I he maridat la lluna...
(Però no dormo amb Ella, si el filisteu governa els meus domenys)
 

LES FORMIGUES

Josep Lleonart

PANTALONS LLARGS
A J.M. López-Picó
 
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent,
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-me esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
tant si és bella com no -cavallet tot pintat,
campaneta daurada- i que us deixi al terrat.

L'irradiador del port i les gavines, 1921

Molts estudiosos han escrit algunes ratlles referint-se al poeta barceloní, però jo el vaig redescobrir gràcies al professor Ferran Gadea que em va transmetre tota l'energia i la vitalitat que li provoca Salvat-Papasseit.

Jo vaig descobrir un poeta implicat amb la seva època, ho veiem amb els poemes de la seva primera etapa, però que també va voler demostrar que era coneixedor de la tradició i ens fa gaudir amb sonets, cançons...

En resum, un poeta que mereix formar part dels clàssics de la literatura catalana i que s'estudïi no només als llibres de l'ESO sinó també al Batxillerat i altres àmbits educatius.