Un espai on compartir aquells poetes que m'agraden o descobreixo i que han format part de l'activitat mensual que organitzo amb el mateix nom que el bloc des del juny de 2012 a l'Ateneu Popular de les Corts, i on acompanyem la poesia amb una copa de vi de la terra de procedència de l'autor.

dilluns, 3 de febrer del 2014

Joan Brossa o la utilitat de la inutilitat

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919, Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia. És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.
Fou un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau al set (1948) i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. La seva obra creativa abraçada tots els aspectes de l'art: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques. De fet, per a Brossa no existien diferències entre els diversos gèneres; afirmava que «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt». 
(Extret de Viquipèdia) Encara que si voleu aprofundir més entreu a la Fundació Joan Brossa.

No es tracta de textos on ja hi ha hagut
una intenció poètica; m’interessen textos
neutres, funcionals, que jo puc convertir
en poètics pel fet d’haver-los triats.

Poemes públics, 1974 – 1975


EL MIRALL A LA PISTA

No anava a la recerca de cap tema,
sinó que acceptava allò que li arribava,
encara que fos en forma d’un retall
de diari: en aquesta acceptació natural
s’han anat formant els llibres.
Crear un sentit en coses que no en tenien.

Sumari astral i altres poemes, 1997


“XAUXA”

Rius i rieres té Xauxa.
A Xauxa tot és de franc.
Donen protecció als arbres
Per darrera i per davant.

Els gossos i les ovelles
Fan figa amb un gest de mà;
A Xauxa el fill de l'insecte
A la lluna sol lladrar.

Dama que dóna el seu cos,
No la solen castigar.
Sigui rossa, sigui negra,
Visca!, tothom cridarà.

Els rius tots són de begudes.
D'oros ningú no caurà.
Allí fabriquen les pedres
En forma de bacallà.

A Xauxa no amaguen l'ou
Perquè Xauxa és gran país.
Tothom s'aplica perfums
I amb pegats se sol guarir.

A Xauxa, a la presó tanquen
El soldat i el capellà.
Escopir a les monedes,
Aquesta llei sola hi ha.

Dels arbres afavorits
Les fruites soles cauran.
Les arengades fregides
Tot un carro ocuparan.

Juny, juliol i agost
Això a Xauxa és constant.
El carrousel i el molí
Cadira amunt passaran.
 Escoles de caganers
S'instal·len als cavallets.
El comerç no hi és volgut;
Diuen: Quantes banyes té?

Mascarada de fondistes
Deixa la cullera allí.
Disfressar-se a so d'embut
Acaba amb un tararí.
Tirar a mar el peix que troba
Fa allí l'ase de safrà.
(Això consta al dietari
Que el tal ase va portar.)

Menja bunyols qui té fills.
Fum es tornen els sermons.
Per poder-se alçar amb la bomba
Donaran galls i capons.

El camí que fa la bomba
Molt hauríem d'admirar.
A la cistella del globus
Sant Diner allí no va.

Senyorets de ringo-rango
Per la pedra passaran.
No veurem cap cos vermell
Amb el verdet de l'aram.

Encenem coets i rodes
Per poder-ho celebrar!
Cuit amb la paraula humana
Tot enigma es resoldrà.

Grans joves: Xauxa és la terra
De la cadira i el pa.
Perquè els països l'emulin
Cal decidir-se a lluitar.
Romancets del Dragolí, 1948


FINAL!

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa,
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Antologia de poemes de revolta


Divendres 31 de gener a les 20 hores l’Ateneu va poder gaudir de la presencia de Glòria Bordons, Directora de la Fundació Joan Brossa, pedagoga i investigadora de la literatura entre d’altres àmbits, i divulgadora de l’obra de Joan Brossa.

El públic assistent va ser molt puntual, el vi ja estava obert i tot preparat per endinsar-nos a la figura d’aquest poeta, conegut sobretot per la seva poesia visual.

Mentre el vi de Mas Blanch i Jové, Saó Expressiu i Saó Abrivat, anava airejant-se, la Glòria ens va començar a explicar molt per sobre la biografia del poeta, per poder entendre després alguns dels seus poemes, encara que n’hi ha alguns que si algú aconsegueix treure’n l’entrellat que ho faci saber ja que no sembla que sigui possible.

Alguns poemes que va llegir són: “Anant anant”, “Final!”, “Caront: festa cap a la mort”, “Xauxa”, “Endevinalla”, “Sonet de paper”, “Tu”. Alguns poden ser bastant actuals simplement canviant alguns fets o situacions, com és el cas de “Profecies”; d’altres són molt visuals encara que siguin poemes escrits, com “Sonet de paper”; i alguns com “Xauxa” o “El mirall a la pista” ens podem acostar al Joan Brossa com a persona, ja que se’ns mostra intimista i proper.
Entre el públic, quasi una vintena de persones, hi havia brossians convençuts, seguidors dels Glops de poesia, i gent interessada en la poesia en general que van prendre notes i van poder preguntar, escoltar i veure l’obra d’aquest magnífic poeta.

Realment necessitem que algú que ha estudiat en profunditat un autor ens el faci apropar perquè personalment de Joan Brossa en sabia molt poc, i m’he adonat que la seva obra és d’una gran força, amb un vitalisme i d’un to irònic, que volia conjugar les seves dèries (poesia, art i música) i ho aconseguia en cada un dels poemes, ja fossin visuals, escènics o escrits. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada