Pere Pèries, Música per a produccions audiovisuals i teatre. Creació i producció d'espectacles i per formatges. Tallers i cursos a diferents nivells.
Cristina Company té el bloc i a l'encapçalament ens diu: "Vaig a escriure. Vaig a escriure els meus pensaments, les meves idees, les meves interpretacions del dia a dia, les coses que passen sense que jo hagi demanat que passin, les meves emocions... Vaig a escriure perquè en aquests moments em ve de gust, perquè vull dir coses, perquè tinc ganes de fer-ho. I perquè vull compartir amb vosaltres el meu viure. (Tots els relats, poemets i acròstics que publico són originals i escrits per mi)
Es van conèixer a Twitter i en va sorgir Tuitpoemes i altres tuiteries.
El Pere comença amb una cançó d'Elton John i la Cristina recorda Montserrat Abelló amb "Tan sols la paraula nua".
Una hora i mitja que passa volant i que hem tingut poemes com:
"Escriure.
Sense més.
Escriure
perquè vull.
Sóc jo la que
més guanya,
ja que escric
per pur plaer.
Ara bé,
si un mot et crida
agafa'l fort
que escric per a tu"
"Uns ulls
que em parlen.
Uns ulls
que em són sincers.
Uns ulls
que he de veure
per saber què hi puc fer.
Uns ulls que al mar
recorden.
Ulls que en mi tindré"
"En la nit
retrobo l'alba
d'un nou dia,
deixant enrere
la baixesa
d'aprenents
de diable.
Volant més alt
encara
del que mai
havia somiat.
Lliure!
I la traca final és tornar a escoltar i cantar "Wish you were here" de Pink Floyd. Tot acompanyat per aquest senyor vi:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada