Marca manca
Vora filaberquins,
dins els nusos dels arbres,
al ras de branques talades,
en el melic més mal plegat,...
col·lecciona horitzons;
la desfeta els fa sencers.
Desfeina
A la terrassa sol
i ultracolors al fum del cigarret,
mentre avança el compte enrere
el tic-tac de l'ànsia, ganes de dir
i silenci, el que més tinc.
Escriure blaucel
com el núvol que s'amaga al mar
mentre espero que surti de la feina,
la seva pell com un platja piscina.
Aroma que salvarà la tarda.
Poesia
Cultivo l'art de trobar
la feina de treballar-te.
Metro, escriure, veure't.
Hores grises d'aquest matí
com de guillotina. Espero:
ve deuen valdre una vida.
Ens casarem al súper, secció conserves,
follarem pels ulls fins adormir-nos.
Plegues puntual
brindem pel no saber
que dibuixa el marc que ens fa possibles.
Tenim tot el què cal, tota la resta...
El misteri serà arribar a final de mes.
Aquest cop vam buscar un vi procedent dels orígens del poeta, Masia Vila-Rasa de Taradell.
La veritat és que va ser una novetat al Glops de poesia que vingués un poeta viu, ja que fins ara tots els que hem fet ens han deixat.
Ramon Boixeda trapua vitalitat i energia i les seves poesies, a més de molts altres adjectius, et porten a móns desconeguts i en alguns casos a preguntar-te què t'està dient, o a fer una instrospecció.
Un autor que ha guanyat amb el llibre que ens va venir a presentar el XXXVII Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana el 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada