Així vam poder tornar a escoltar el conte de la princesa cavaller o
DESAFINADA
em vas dir que l'amor ens desafina
com un piano vell
toco les tecles
amb guants de llana sense dits
a estones perdo el ritme
i se'm talla la pell ran de les ungles
desafino sovint
estimo
encara
YO VOY A VER POR MÍ
-Ya no te pelees con los hombres, Cristina -dijo su madre-. Quién va a ver por ti cuando me muera?
-Yo, mamá, no te preocupes. Yo voy a ver por mí.
ÁNGELES MASTRETTA, Mujeres de ojos grandes
Yo voy a ver por mí.
Clavaré arrels dins de la terra quan vingui la rissaga
que inunda els pulmons i arrasa l'alegria.
Yo voy a ver por mí.
M'acaronarévla pell quan ningú no ho faci
i ballaré despullada, si vull, sota la pluja.
I em permetré el somni, l'enyor, el desig.
Yo voy a ver por mí.
Rescataré el somriure dels teus pous sense fons,
mare,
i em farà de mirall els dies plens de nusos.
Yo voy a ver por mí,
avui (demà, ahir) que tu ja no pots fer-ho.
Yo voy a ver por mí.
Agafaré el cabdell de la memòria
que ha rodolar sota el llit
i el tancaré dins el puny perquè no em fugi mai,
perquè no se m'enredi per dins i em perdi.
Yo voy a ver por mí.
Yo voy a ver por mí, mare,
com ho faig des que te'n vas a poc a poc
(ahir, avui, demà, ja sempre)
yo voy a ver por mí
com vas fer tu fins que et vas perdre,
com ca fer l'Àvia amb el seu silenci,
amb la seva força,
la seva-nostra sang indígena.
No pateixis, mare:
yo voy a ver por mí,
fins al dia que marxis del tot,
quan em miris i no em sàpigues,
quan estimar-te no tingui res a veure
amb aquesta tristesa d'avui,
amb aquest voler-te i no tenir-te,
amb aquesta necessitat absoluta que siguis tu,
avui,
qui vinguis i m'abracis.
En aquesta ocasió vam acompanyar la multitud que va aparèixer al quasi a punt reformat Ateneu Popular de les Corts amb:
