"Vaig
néixer el dia 16 de maig del 1894. Pocs dies després era batejat a
l’escola de Santa Madrona. [...] En fer-me cristià, el capellà va
dir-los als qui em duien: “Nat amb aigua obstinada, morirà en foc
potser...” Aquesta predicció mai no ha tingut tranquil·la la meva
pobra mare. Als dotze anys jo era pur com no pot repetir-se: el meu
destí l’Església. Als vint anys, dolorit, cristià i socialista,
jo veia Montjuïc talment com un afront que calia passar. Un llibre
en espanyol, Humo de fábrica, Un enemic del poble, són les darreres
flames. [...] Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor,
esbatanat.
Sóc,
com a home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental;
tot ho he vist i viscut. [...] Però em sé una aristocràcia
d’esperit, que es pot alçar dels límits de la Universitat que no
m’aixoplugava. [...]
Amo
l’art i els artistes, i les obres inútils dels artistes. Aspiro a
una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la
democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista
amb el cavall.
Mai
no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva,
perquè la sé sentir, professió de Poeta que sóc. Segons la
predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em
consum. [...] Em planyo que la glòria no sigui una donzella que hom
pugui estrènyer als braços."
Joan
SALVAT-PAPASSEIT.
Notes biogràfiques dins Mots propis i altres proses. Barcelona:
Edicions 62 (Antologia Catalana, 81), 1975, pàg. 77.
NOCTURN
PER A ACORDIÓ
A Josep Aragay
Heus
aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què
és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a
barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el
preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els
cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i
la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he
fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no
sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans
de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al
redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans
que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Óssa
Menor, 1925
PERQUÈ
HAS VINGUT
Perquè
has vingut han florit els lilàs
i
han dit llur joia
envejosa
a
les roses:
mireu
la noia que us guanya l'esclat,
bella
i pubilla, i és bruna de rostre.
De
tant que és jove enamora el seu pas
—qui
no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè
has vingut ara torno a estimar:
diré
el teu nom
i el
cantarà l'alosa.
VENEDOR D'AMOR
Venedor d'amor
porta joies fines:
la noia que vols
la noia que tries.
De tanta calor
que el mercat destria
per cada cançó
donés una vida.
Quina vida dóns
quina altra en voldries:
jo me l'he triada
moreneta i prima.
Moreneta i prima
que sembla un palmó:
-si un altre la mira
li treu morenor.
Jo l'he demanada
que fos sols per mi.
L'he comprada esclava,
la vull fer lluir.
Venedor d'amor
porta joies fines:
la noia que vols
la noia que tries.
El
poema de la rosa als llavis, 1923
RES
NO ÉS MESQUÍ
A
Josep Obiols
Res
no és mesquí
ni
cap hora és isarda,
ni
és fosca la ventura de la nit.
I
la rosada és clara
que
el sol surt i s'ullprèn
i
té delit del bany:
que
s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res
no és mesquí,
i
tot ric com el vi i la galta colrada.
I
l'onada del mar sempre riu,
Primavera
d'hivern — Primavera d'estiu.
I
tot és Primavera:
i
tota fulla verda eternament.
Res
no és mesquí,
perquè
els dies no passen;
i
no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I
si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè
per tornar a néixer necessiteu morir.
I
no som mai un plor
sinó
un somriure fi
que
es dispersa com grills de taronja.
Res
no és mesquí
perquè
la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui
demà i ahir
s'esfullarà
una rosa:
i a la
verge més jove li vindrà llet al pit.
CANTO
LA LLUITA
Cavaller
d'un corser
qual crinera és de flames
só
jo l'incendiari de mots d'adolescent.
Blasmo els déus
a ple vol:
l'arraulit bestiari
tem el fuet del meu cant!
I
he maridat la lluna...
(Però no dormo amb Ella, si el
filisteu governa els meus domenys)
LES
FORMIGUES
Josep Lleonart
PANTALONS LLARGS
A J.M. López-Picó
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent,
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-me esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
tant si és bella com no -cavallet tot pintat,
campaneta daurada- i que us deixi al terrat.
L'irradiador
del port i les gavines, 1921
Molts estudiosos han escrit algunes ratlles referint-se al poeta barceloní, però jo el vaig redescobrir gràcies al professor Ferran Gadea que em va transmetre tota l'energia i la vitalitat que li provoca Salvat-Papasseit.
Jo vaig descobrir un poeta implicat amb la seva època, ho veiem amb els poemes de la seva primera etapa, però que també va voler demostrar que era coneixedor de la tradició i ens fa gaudir amb sonets, cançons...
En resum, un poeta que mereix formar part dels clàssics de la literatura catalana i que s'estudïi no només als llibres de l'ESO sinó també al Batxillerat i altres àmbits educatius.
I l'últim dia de la Setmana i dels Glops de poesia ens va visitar un bon amic Ricard Mirabete que ens va presentar el seu últim llibre La rèmora i tot seguit en Jordi Martí Font ens va parlar d'un Joan Salvat-Papasseit desconegut pels assistents, tot un personatge cabdal per la història de la literatura i que cal estudiar-lo i llegir-lo més en la seva totalitat i no quedar-nos en els quatre poemes que tots recordem (qui diu quatre poemes diu El poema de la rosa als llavis i alguns cal·ligrames). I tot regat amb el vi Los comuns del Priorat que en Jordi ens va explicar el perquè de la tria i també quina història hi ha al darrere d'aquest vi i dels seus productors que d'alguna manera tenen relació amb la festa que es fa al maig, L'Ensofrada, llibres i vins que s'assembla força a l'esperit dels Glops de poesia. Tenim una visita pendent l'any vinent. 
I acte seguit en Jordi ens va presentar els llibres que ha editat a Lo Diable Gros i que són el resum de la història de Salvat-Papasseit però destacant-ne el vessant més popular però també fent-nos copsar la idea completa d'aquest poeta que va morir massa d'hora. En va destacar la seva estada a Madrid i a Castella, els articles escrits sota el pseudònim de Gorkiano, la importància d'haver dirigit la llibreria de les Galeries Laietanes entre altres temes que quan en Jordi es deixava alguna cosa en Ferran Aisa l'explicava i n'afegia d'altres que també eren importants. 
I per acabar ens va explicar el perquè de l'edició de JS-P, com es va gestar i com es va fer i també posant en valor el treball que hi ha darrere d'aquest projecte i el seu cost econòmic i d'aquí per què el llibre té un preu de 25€. 
