1r dia Setmana poètica a les Corts - Glops de poesia

 Per fi hem pogut celebrar els dos primers actes de la Setmana poètica a les Corts sota el nom de Glops de poesia.

Primer de tot Eloi Creus ens va presentar Com una mosca enganxada a la mel, un llibre que recull els seus primers poemes i altres ja que considera les seves primeres traduccions d'Anna Akhmàtova com els primers poemes, ja que l'exercici de traducció de vegades implica crear. 

Entre altres coses vam saber els motius d'alguns poemes i que tot i ser poemes escrits en una determinada edat podem apreciar que no s'hi posa per poc ja que fa picades d'ull a Ferrater i altres mestres de la poesia. 

Cal dir que la seva sòlida formació, coneixement de la paraula i de la musicalitat de la poesia (amb tot allò que comporta) li permeten fer aquestes poesies i jocs formals.

I tot seguit la Cristina Company ens va llegir, comentar els seus poemes i relats i va explicar on els podem trobar  ja que només té un llibre editat; però abans ens va dir per quin motiu havia escollit acompanyar els Glops de poesia amb un Heus lanc del celler La Vinyeta DO Empordà: va ser una de les tres guanyadores dels Premis Poemestiu La Vinyeta 2018. I quin millor agraïment que fer la sessió amb aquest vi.

Una tarda que se'ns va allargar quasi fins les deu de la nit i vam tenir un públic participatiu i amb ganes de conèixer aquests dos poetes.

Pere Pèries i Cristina Company, Tuitpoemes

Pere Pèries, Música per a produccions audiovisuals i teatre. Creació i producció d'espectacles i per formatges. Tallers i cursos a diferents nivells.

Cristina Company té el bloc i a l'encapçalament ens diu: "Vaig a escriure. Vaig a escriure els meus pensaments, les meves idees, les meves interpretacions del dia a dia, les coses que passen sense que jo hagi demanat que passin, les meves emocions... Vaig a escriure perquè en aquests moments em ve de gust, perquè vull dir coses, perquè tinc ganes de fer-ho. I perquè vull compartir amb vosaltres el meu viure. (Tots els relats, poemets i acròstics que publico són originals i escrits per mi)

Es van conèixer a Twitter i en va sorgir Tuitpoemes i altres tuiteries. 

El Pere comença amb una cançó d'Elton John i la Cristina recorda Montserrat Abelló amb "Tan sols la paraula nua".

Una hora i mitja que passa volant i que hem tingut poemes com:

"Escriure. 

Sense més. 

Escriure 

perquè vull. 

Sóc jo la que 

més guanya, 

ja que escric 

per pur plaer. 

Ara bé, 

si un mot et crida 

agafa'l fort 

que escric per a tu" 

"Uns ulls 

que em parlen. 

Uns ulls 

que em són sincers. 

Uns ulls 

que he de veure 

per saber què hi puc fer. 

Uns ulls que al mar 

recorden. 

Ulls que en mi tindré"

"En la nit 

retrobo l'alba

d'un nou dia, 

deixant enrere 

la baixesa 

d'aprenents 

de diable. 

Volant més alt 

encara 

del que mai 

havia somiat. 

Lliure!

I la traca final és tornar a escoltar i cantar "Wish you were here" de Pink Floyd. Tot acompanyat per aquest senyor vi: