Carta blanca

Sònia Moll ens ha tornat a visitar, però aquest cop ha vingut acompanyada de la seva amiga pianista i compositora Clara Peya i ens han presentat Carta blanca, on la Sònia ens llegeix i explica els seus poemes i escrits mentre la Clara pot anar acompanyant amb el piano per transformar aquell poema en una obra exquisida i diferent.

Així vam poder tornar a escoltar el conte de la princesa cavaller o

DESAFINADA

em vas dir que l'amor ens desafina
com un piano vell

toco les tecles
amb guants de llana sense dits

a estones perdo el ritme
i se'm talla la pell ran de les ungles

desafino sovint

estimo

           encara

YO VOY A VER POR MÍ

-Ya no te pelees con los hombres, Cristina -dijo su madre-. Quién va a ver por ti cuando me muera? 

-Yo, mamá, no te preocupes. Yo voy a ver por mí.

ÁNGELES MASTRETTA, Mujeres de ojos grandes

Yo voy a ver por mí.
Clavaré arrels dins de la terra quan vingui la rissaga
que inunda els pulmons i arrasa l'alegria.
Yo voy a ver por mí.
M'acaronarévla pell quan ningú no ho faci
i ballaré despullada, si vull, sota la pluja.
I em permetré el somni, l'enyor, el desig.
Yo voy a ver por mí.
Rescataré el somriure dels teus pous sense fons,
mare,
i em farà de mirall els dies plens de nusos.
Yo voy a ver por mí,
avui (demà, ahir) que tu ja no pots fer-ho.
Yo voy a ver por mí.
Agafaré el cabdell de la memòria
que ha rodolar sota el llit
i el tancaré dins el puny perquè no em fugi mai,
perquè no se m'enredi per dins i em perdi.
Yo voy a ver por mí.
Yo voy a ver por mí, mare,
com ho faig des que te'n vas a poc a poc
(ahir, avui, demà, ja sempre)
yo voy a ver por mí
com vas fer tu fins que et vas perdre,
com ca fer l'Àvia amb el seu silenci,
amb la seva força,
la seva-nostra sang indígena.
No pateixis, mare:
yo voy a ver por mí,
fins al dia que marxis del tot,
quan em miris i no em sàpigues,
quan estimar-te no tingui res a veure
amb aquesta tristesa d'avui,
amb aquest voler-te i no tenir-te,
amb aquesta necessitat absoluta que siguis tu,
avui,
qui vinguis i m'abracis.

En aquesta ocasió vam acompanyar la multitud que va aparèixer al quasi a punt reformat Ateneu Popular de les Corts amb:

Sònia Moll Gamboa

És llicenciada en filologia catalana i ha fet de correctora, editora, traductora, lingüista i professora. Ha publicat poemes a la revista Caravansari, al llibre col·lectiu La catalana de lletres 2005 (Cossetània), a diverses plaquettes de poesia de Papers de Versàlia (Sabadell) i a l’antologia poètica Nou de set, aplegada per Susanna Rafart (Heptaseven 2011). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès. Amb Non si male nunc (Viena Edicions, 2008), el seu primer llibre de poemes, va rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. El 2012 va rebre el premi de narrativa 25 d’Abril de Benissa per l’obra Creixen malgrat tot les tulipes. El 2014 va publicar el llibre I Déu en algun lloc (Cafè Cental/Eumo, 2014). També és autora del bloc “La vida té vida pròpia“, que pretén ser un espai per explorar noves vies d’expressió i creativitat, sobretot en prosa poètica.

FORATS

M'he buscat el tel de l'ànima

i l'he trobat cosit de forats.

Cada forat, una abscència.

Mare, podràs venir a buscar-me avui?

I Déu en algun lloc (2014)

ESDEVENIR CAMÍ

He tornat al ventre de la mare,
quatre vides després. Tota sola:
aquest  naixement serà només meu,
germà, però no t'estiguis gaire lluny,
que t'endevini encara la silueta en la penombra
per si perdo l'ànima sota l'aigua.
Només tu pots donar-me'n una de recanvi.

Les sabates velles ja no em serveixen.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d'aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d'agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d'anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me.

YO VOY A VER POR MÍ

No pateixis, mare:

yo voy a ver por mí,

fins aldia que marxis del tot,

quan em mirirs i no em sàigues,

quan estimar-te no tingui res a veure

amb aquesta tristesa d’avui,

amb aquest voler-te i no tenir-te,

amb aquesta necessitat absoluta que siguis tu,

avui,

qui vinguis i m’abracis.

I Déu en algun lloc (2014)

Conèixer gent com la Sònia Moll et fa sentir bé. Ella et transmet alegria, senzillesa i et fa sentir proper a ella. Aquestes tres qualitats són difícils de trobar en les persones, però encara ho és més que quedi reflectit en poesia. I la Sònia ho aconsegueix i amb escreix.

L'avantatge dels Glops de poesia és que si el poeta vol, i en aquest cas així va ser, ens va anar explicant un a un el perquè dels poemes, el rerefons, les paraules escollides, el llenguatge proper en el qual ella se sent més còmode.

Així doncs, ens va donar a conèixer el seu espectacle "Carta blanca" que fa amb la Clara Peya i que mirarem de fer venir; un petit conte titulat Princesa cavaller que és una llança a la igualtat o a l'oportunitat de ser qui vulguis.

Finalment, només esmentar que vam acompanyar la tarda amb un Enate Crianza i un ÀN/2.