Sònia Moll Gamboa

És llicenciada en filologia catalana i ha fet de correctora, editora, traductora, lingüista i professora. Ha publicat poemes a la revista Caravansari, al llibre col·lectiu La catalana de lletres 2005 (Cossetània), a diverses plaquettes de poesia de Papers de Versàlia (Sabadell) i a l’antologia poètica Nou de set, aplegada per Susanna Rafart (Heptaseven 2011). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès. Amb Non si male nunc (Viena Edicions, 2008), el seu primer llibre de poemes, va rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. El 2012 va rebre el premi de narrativa 25 d’Abril de Benissa per l’obra Creixen malgrat tot les tulipes. El 2014 va publicar el llibre I Déu en algun lloc (Cafè Cental/Eumo, 2014). També és autora del bloc “La vida té vida pròpia“, que pretén ser un espai per explorar noves vies d’expressió i creativitat, sobretot en prosa poètica.

FORATS

M'he buscat el tel de l'ànima

i l'he trobat cosit de forats.

Cada forat, una abscència.

Mare, podràs venir a buscar-me avui?

I Déu en algun lloc (2014)

ESDEVENIR CAMÍ

He tornat al ventre de la mare,
quatre vides després. Tota sola:
aquest  naixement serà només meu,
germà, però no t'estiguis gaire lluny,
que t'endevini encara la silueta en la penombra
per si perdo l'ànima sota l'aigua.
Només tu pots donar-me'n una de recanvi.

Les sabates velles ja no em serveixen.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d'aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d'agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d'anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me.

YO VOY A VER POR MÍ

No pateixis, mare:

yo voy a ver por mí,

fins aldia que marxis del tot,

quan em mirirs i no em sàigues,

quan estimar-te no tingui res a veure

amb aquesta tristesa d’avui,

amb aquest voler-te i no tenir-te,

amb aquesta necessitat absoluta que siguis tu,

avui,

qui vinguis i m’abracis.

I Déu en algun lloc (2014)

Conèixer gent com la Sònia Moll et fa sentir bé. Ella et transmet alegria, senzillesa i et fa sentir proper a ella. Aquestes tres qualitats són difícils de trobar en les persones, però encara ho és més que quedi reflectit en poesia. I la Sònia ho aconsegueix i amb escreix.

L'avantatge dels Glops de poesia és que si el poeta vol, i en aquest cas així va ser, ens va anar explicant un a un el perquè dels poemes, el rerefons, les paraules escollides, el llenguatge proper en el qual ella se sent més còmode.

Així doncs, ens va donar a conèixer el seu espectacle "Carta blanca" que fa amb la Clara Peya i que mirarem de fer venir; un petit conte titulat Princesa cavaller que és una llança a la igualtat o a l'oportunitat de ser qui vulguis.

Finalment, només esmentar que vam acompanyar la tarda amb un Enate Crianza i un ÀN/2.