Víctor Obiols

En Víctor Obiols s’ha dedicat a la pràctica i a la docència en el camp de la traducció literària i científica [llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i Doctor en Literatura comparada per la Universitat de Southampton, amb una tesi sobre l’obra poètica de Joan Ferraté, i Lector de català a la Universitat de Bristol (1989-1992)]. Ha estat professor de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic de 1996 al 2008 de diverses assignatures de 1r, 2n i 3r cicle (doctorat), exercint-hi també diversos càrrecs de gestió acadèmica. 

És membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions, on coordinà un monogràfic sobre la traducció poètica (2004). L’any 1997 publicà l’assaig Catàleg general 1952-1981: la intertextualitat en l’obra poètica de Joan Ferraté (Centre d’estudis reusencs, 1996). Ha col·laborat al llarg dels anys en pàgines de crítica literària a diversos diaris i revistes (La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Periódico, Caràcters i actualment a Ara.Cat, com a ressenyador de novetats poètiques) i ha publicat diversos articles a revistes especialitzades de traducció i filologia, miscel·lànies i actes de simposis (sobre Riba, Maragall, Bartra, Vinyoli, Taylor).

Va tenir cura de l’edició de l’antologia de l’obra de Segimon Serrallonga, Sempre voldré voler (Ellago, 2007). De les seves traduccions destaquen Un mes al camp, de J.L.Carr (Columna, 1989), El fantasma de Canterville, d’Oscar Wilde i El senyor Peix, de Walter de la Mare (Alba editorial, 1998) i, a l’espanyol, La Doma de la fiera i Poemas, de William Shakespeare (Norma Editorial, Bogotá, 2001, reeditat per Random House Mondadori, Obra completa, 2013), Un cop de daus no abolirà mai l’atzar, de Stéphane Mallarmé (Revista Rels, 2002), Miles Davis y Kind of Blue: La creación de una obra maestra (Alba editorial, 2002), Mi música, mi vida, de Ravi Shankar (Alba editorial, 2009), La filla de Robert Poste, de Stella Gibbons (Impedimenta Editorial), Mick Jagger. Biografía (Alba Editorial, 2012), Prince, de Matt Thorne (Alba editorial, 2013) i El mite de l’etern retorn (Fragmenta, 2014). També ha realitzat traduccions de caire científic: Superar la esquizofrenia, de J.L Torrey (Fundació Seny, 2002) o Educar niños, de Steve Biddulph (Alba editorial, 2013).

És professor, des del 2003, del Màster de Traducció literària del Idec-UPF. Ha dirigit el Festival Internacional de Poesia de Barcelona (ICUB) del 2004 al 2009, i té un Màster en Musicoteràpia (IDec-UPF)(2008-2010). Prepara un llibre sobre el tema. 

[Extret del seu web victorbocanegra.com]

Abans de començar ens informa que l'últim dijous de mes a les 22 hores al bar Pastís organitza una sessió poètica.

L'ÚNIC ARBRE

No sé si, com tu dius, he begut sort

d'un foc que m'invocares, pur.

Dolç crepitar de paraules llunyanes.

Refila un sol ocell,

posat en l'únic arbre que tinc al meu davant,

i és el més bell,

tan negre com el fil del crespó de la nit.

És l'únic arbre,

i s'ha fet signe del que som:

homes sota lleis d'estrelles tapades.

Versos i contracants

QUAN EL POETA HA CALLAT PERÒ NO HA EMMUDIT 

M’és d’or el teu silenci, 

Segimon, 

perquè hi toco melodies 

que encara no existeixen. 

M’és d’or el teu silenci,

Segimon, 

perquè el signo de neguit ardent 

amb rúbrica d’estrella 

i de centre que em ve des de la Plana insomne. 

M’és d’or el teu silenci 

en la pedra que em dóna el real, 

en la mà del temps 

que m’estreny i m’eixampla, 

en la ubiqüitat dels dons que encara regales. 

M’és d’or el teu silenci, 

Segimon, 

en el teu jardí de tankes 

que no s’ha clos als mons 

i vol omplir de somnis encarnats 

el pit dels més joves, i el dels més alats. 

M’és d’or el teu silenci, 

d’un lloc a l’altre, 

passant pel Congost. 

M’és dol el teu silenci.

Perquè en el fons de la tenebra incandescent 

ja no hi batega un cor. 

Més d’or, 

més dol, 

més d’or 

i ja serem germans en l’U.

Dret al miracle

Sabeu aquella dita que diu que quan t'ho passes bé el temps passa més de pressa? Doncs això és el que ens va passar el 23 de desembre amb en Víctor Obiols. 

Va començar explicant alguna anècdota relacionada amb la presentació, ja que vam recordar que va conèixer J.V. Foix del qual en recorda la lliçó de no fer pausa a final de vers si no hi havia pausa de sentit. Arrel d'aquest fet també ens va explicar que va anar al Mas Pla a conèixer en Josep Pla i després de tres intents va tenir la sort de ser rebut (juntament amb els seus amics) per l'escriptor i mantenir una conversa al voltant de la literatura. Més endavant també ens recorda que va tenir la sort de conèixer en Joan Brossa que el va ajudar a publicar el seu primer llibre de poemes als catorze anys, més per insistència del seu pare que no pas d'ell.

De la seva conversa en traiem algunes frases, algunes de les quals també les podem atribuir a altres poetes: un poema ha de ser una màquina d'emoció; tensem el llenguatge a través de la forma. Trobar les paraules que eternitzin el moment.; trobem una unitat d'obra i una reflexió constant, res no hi és a l'atzar.

Després de tres hores, escoltar quatre poemes i xerrant al voltant de què és la poesia, de qui escriu, d'on troben la inspiració, la musicalitat, l'ús de la paraula justa entre altres temes ens acomiadem amb un bon regust a la boca. Per cert, d’un vi negre Vins Mas Oller, D.O. Empordà ja que una part de la família de Víctor Obiols té els seus orígens a Vilanant, al costat de Figueres.