Mireia Companys

Ha publicat els poemaris Perfils de la inconsistència (Viena, 2003, Premi Octavio Paz de Poesia 2002) i Un brot de febre (Edicions Tremendes, 2016), i el llibre de relats Venècies. La incerta topografia dels somnis (Pagès, 2009, Premi 7lletres 2009). Ha participat en l'antologia Donzelles de l'any 2000 (Mediterrània, 2013), en l'exposició de fotografia i poesia Interpretazioni (amb l'algueresa Silvia Fiori) i en el projecte poeticomusical Acords en vers (amb el cantautor Jordi Calmet Xartó). Ha obtingut el Premio Letterario Celso Macor (2013), amb el recull de poemes en llengua italiana Anatomia di un viaggio, i el VI Premi

Nit de Poesia al Carrer (2015), amb l'obra Tríptic de l'instant suspès.

TRENCACLOSQUES

El decorat era harmoniós, perfecte.
Objectes i subjectes, disposats
en un exacte joc de simetries,
componien un precari equilibri
que les hores lentes no trasbalsaven.
El meu espai era prou ample, i es trobava
a recer dels moviments bruscos.
S'anaren escolant dies, presències,
cartes i somnis, lectures i amants,
neguits i alegries, tedis i pors,
però sempre retornava al meu espai,
que m'acollia, cofoi, sense blasmes.
Fins que un capvespre vaig abandonar-lo.
Era negra nit quan vaig penedir-me'n
i vaig començar una recerca estèril.
Ara tot trontolla, i un paviment
tremolós s'esquerda sota els meus passos.
Erro desconcertada, provant d'encabir-me
en noves estructures de perfils confusos.
Però sempre és endebades:
m'he desencaixat, i no puc trobar
aquella posició que em va permetre
albirar a redós de la llunyania
les hores lentes i la crueltat del temps.

Perfils de la inconsistència (2003)

2 NOVEMBRE DE 1975

"Abbiamo perso prima di tutto un poeta (...).

Il poeta dovrebbe essere sacro."

(Alberto Moravia, a l'enterrament de P. P. Pasolini)

I                                      

Pier Paolo

Vas creure

que podries creuar selves i baixos fons

i buscar la innocència en la vilesa

i pintar de violència la puresa

i defugir les cicatrius.

Vas creure

que els versos et serien una nau

per travessar deserts de flames, foscor, sang,

el llarg sudari de la nit encesa.

Vas escriure amb la tinta de la carn,

entre els plecs desconeguts del misteri,

el mot essencial, primitiu,

l'amor ocasional d'un jove ardent

de cara angelical i pocs escrúpols.

I vas acabar estès sobre la platja,

devorat per les entranyes del mite.

La Mireia arriba ben acompanyada. Són amics i coneguts que la volen tornar a escoltar. Sí, escoltar-la recitar els seus poemes perquè el seu to, la seva dicció també ens donen molta informació del poema.

Ens llegeix poemes i poc a poc ens facilita informació d’un o altre, ens explica una anècdota. El Petit Caus va baixant i les intervencions i aportacions dels assistents conviden a la conversa dels seus versos, del fet poètic...

En els seus poemes també hi podem observar i ens explica quins són els seus temes recurrents: la intimitat, la incomunicació, els miralls, Bolaño, Vinyoli, Ferrater perquè són els seus referents.

Fins i tot hi ha temps perquè llegir alguna part del seu llibre Venècies que és important per ella i ens vol apropar a aquesta ciutat que tant la té atrapada.  En aquest sentit ens llegeix poemes sense editar (encara que espera que algun dia puguin aparèixer publicats) a partir d’una exposició de fotos a l’Alguer titulada Interpretacions, i ella en va fer la seva de cada foto.