Màrius Torres

MÀRIUS TORRES neix a Lleida el 30 d'agost de 1910. El 33 va escriure una peça teatral, inèdita i perduda: Un fantasma com n'hi ha pocs. Als 25 anys contreu la tuberculosi, és ingressat al sanatori del Puig d'Olena (el 22 de desembre) on de passar la resta de la vida. Escriu durant el període de la Guerra Civil i la immediata postguerra, i hi ha subjacent en els seus poemes una simbiosi entre el sofriment físic del dia a dia i el patiment col·lectiu de la pàtria vençuda. Resta inèdit fins l'any 1947, en què el seu amic Joan Sales publica, a Mèxic, el recull Poesies, que influeix notablement en els escriptors dels primers trenta anys de la postguerra. En l'actualitat és considerat per la crítica un dels poetes catalans més importants del segle XX, i la seva obra ha estat traduïda a l'anglès i al castellà.  El 1936-37 escriu un diari íntim i polític (setembre/o novembre a gener). El 1942 posa música a alguns poemes de trobadors provençals (Bernat de Ventadorm, Bertran de Born, Jaufré Rudel) i de poetes francesos (Verlaine, Musset). Mor el 29 de desembre de 1942.
Serra d'or 12, desembre 1967, dedicat a Màrius Torres.
BOIXAREU, M: Vida i obra de Màrius Torres. Barcelona, Selecta, 1968. 

CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
                        30 de març, 1937

CONVERSA

Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau?
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau.
Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?
La vida és un combat. Únicament l'esclau
és digne d'envilir-se en l'arena suau
ignorant el plaer de la lluita infinita.
-Ah!, deixeu-me que, las, sobre el seu pit fidel,
respiri indiferent al dilema cruel
que poseu en eles vostres oracions estranyes...!
Jo no vull ésser fort ni vull ésser feliç!,
no vull més que gronxar-me indolent sobre l'abís
a l'ombra torbadora de les seves pestanyes.

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l'ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d'aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'espera em fa mal...

I gairebé donaria, per morir ara
–morir per sempre–, una ànima immortal.

Setembre del 1936  

MOZART

     Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
          volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
     ala d'un ordre en moviment,
          ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
     però és música, viure!
                 Gener, 1941

Aquest cop vam acompanyar la poesia de Màrius Torres i la música de Meritxell Gené amb els vins de la Cooperativa L'Olivera, un Blanc de Serè i un Primers vins negres 2011.

Va ser tota una troballa personal, com acostuma a passar, la lectura del poeta lleidatà. També va ser un plaer poder escoltar la Meritxell Gené musicant els poemes que sembla que estaven esperant que algú els posés la melodia adequada, ja que ells tots sols ja traspuen aquesta musicalitat que trobem en els grans poetes.
Un autor molt lligat a la seva terra, al seu nucli familiar i al temps que li va tocar de viure. Jo en destaco la capacitat d'acceptar la mort i parlar-ne de tu a tu sense embuts. Màrius Torres és un de molts poetes tocat per la malaltia que se l'endurà abans d'hora, però que potser per això va saber posar tan bellament escrit aquests moments difícils.

No deixeu de llegir-lo!