Ausiàs March

La data i el lloc de naixement d'Ausiàs March continuen essent dubtosos, tot i que els últims treballs crítics apunten que neix a Gandia, al País Valencià, al voltant del 1400. Sí que es coneix, però, la data exacta de la seva mort: el 3 de març del 1459. Fill del poeta Pere March i de Leonor Ripoll, educat en l'ideal cavalleresc, en va ser nomenat l'any 1419. Durant l'any 1420 segueix el rei Alfons a la campanya de Sardenya i Còrsega. També pren part a altres guerres, com ara la de Nàpols i Sicília. Poc després de participar en una campanya contra els pirates del nord d'Àfrica, l'any 1925, rep el senyoriu de Beniarjó, que ja anhelava el seu pare. El 1437 es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc, la qual mor dos anys més tard. Així, el 1443 torna a casar-se, aquesta vegada amb la valenciana Joana Escorna. No té cap fill d'aquests dos matrimonis, però sí cinc fills il·legítims. Els estudiosos relacionen la seva poesia amb aquesta situació, destacant la lluita entre la passió i l'ideal de l'amor pur. 

L'escola que més influeix Ausiàs March és la dels Trobadors, però alhora va més enllà i fa evolucionar la poesia del seu temps, tant temàtica com lingüísticament. D'entre les seves lectures cal parlar dels poetes aristotèlics i escolàstics, situant-se sovint les seves idees socials entre Aristòtil i Sant Tomàs, sense oblidar Dant o Petrarca. 

La gran projecció posterior de l'autor ve donada per l'enorme sinceritat i originalitat de la seva poesia, però també per un magistral sentit del ritme que poques obres de l'època assolirien. Tot plegat fa que les seves troballes poètiques s'acostin a l'esperit del Renaixement i que els lectors del segle XVI el tinguin entre els seus poetes preferits. 

La seva poesia, de la qual es conserven 128poemes, influeix no sols en els poetes catalans immediats sinó també en autors fonamentals de la poesia castellana, com ara Boscán, Quevedo o Garcilaso de la Vega. 

Extret de www.escriptors.cat

Poema 23 

Lleixant a part l’estil dels trobadors 
qui per escalf trespassen veritat, 
e sostraent mon voler afectat 
perquè no em torb, diré el que trob en vós. 
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista 
res no valrà, car fe no hi donaran, 
e los veents que dins vós no veuran, 
en creure a mi llur arma serà trista.

L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista 
que vostre cos no jutge per gentil; 
no el coneix tal com lo qui és subtil: 
hoc la color, mas no sap de la llista. 
Quant és del cos menys de participar 
ab l’esperit, coneix bé lo grosser: 
vostra color i el tall pot bé saber, 
mas ja del gest no porà bé parlar.

Tots som gossers en poder explicar 
ço que mereix un bell cos e honest: 
jóvens gentils, bons sabents, l’han request 
e, famejants, los cové endurar. 
Lo vostre seny fa ço que altre no basta, 
que sap regir la molta subtilea. 
En fer tot bé s’adorm vostra perea. 
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.

Sol per a vós bastà la bona pasta 
que Déu retenc per fer singulars dones: 
fetes n’ha assats molt sàvies e bones; 
mas, compliment, dona Teresa el tasta, 
havent en si tan gran coneiximent 
que res no el fall que tota no es conega: 
a l’hom devot sa bellesa encega, 
past d’entenents és son enteniment.

Venecians no han lo regiment 
tan pacific com vostre seny regeix 
subtilitats que l’entendre us nodreix 
e del cos bell sens colpa el moviment. 
Tan gran delit tot hom entenent ha 
e ocupat se troba en vós entendre 
que lo desig del cos no es pot estendre 
a lleig voler, ans com a mort està.

Llir entre cards, lo meu poder no fa 
tant que pogués fer corona invisible. 
Meriu-la vós, car la qui és visible 
no es deu posar lla on miracle està.

Poema 28

Lo jorn ha por de perdre sa claror
quant ve la nit que expandeix ses tenebres;
pocs animals no cloen les palpebres,
e los malalts creixen de llur dolor;
los malfactors volgren tot l’any duràs
perquè llurs mals haguessen cobriment,
mas jo qui visc menys de par, en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.

E, d’altra part faç pus que si matàs
mil homens justs, menys d’alguna mercé,
car tots mos ginys jo solt per trair me;
e no cuideu que el jorn me n’excusàs,
ans en la nit treball rompent ma pensa
perquè en lo jorn lo traïment cometa;
por de morir ne de fer vida estreta
no em tol esforç per donar-me ofensa.

Plena de seny, mon enteniment pensa
com aptament lo llaç d’amor se meta.
Sens aturar, pas tenint via dreta,
vaig a la fi si mercè no em defensa.

Poema 29

Sí com lo taur se’n va fuit pel desert
quant és sobrat per son semblant, qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.

Tots hem sentit algun cop el nom d’Ausiàs March. I tots pensem automàticament amb un autor difícil del qual poca cosa entenem. Per aquest motiu vam convidar la Lola Badia que el coneix molt bé i que ha dedicat una bona part de la seva vida a estimar-lo i valorar-lo per tot el que significa i també perquè els seus versos formen part de la nostra llengua i cultura.

En aquesta ocasió vam fer fotocòpies dels poemes 28 i 29 que llegiríem i la veritat és que van anar molt bé per poder seguir les explicacions de la Catedràtica de Filologia Catalana a la UB i poder copsar més fàcilment les petites subtileses del gran mestre de l’amor i la mort que va ser Ausiàs March.

Val a dir que també vam poder escoltar la veu de Raimon cantant el poeta valencià i entre tots vam gaudir d’una altra vetllada magnífica. Aquest cop el vi escollit va ser un vi valencià, Aranleón Ahora i Aranleón Blés, tots dos D.O. València.