1982. De les muntanyes, em porten a néixer a Barcelona. Creixo amb l’estranyesa de qui sempre se sent sola, fins que començo a reproduir-me en llibres de poesia. L’esbós (2010) l’escric en pisos indefinits; Fila índia enfora (2012) als suburbis de la Zona Franca i als peus del cementiri de Montjuïc, on vaig viure uns anys feliços. Ara habito una antiga fàbrica de xocolata al barri de Sants, des d’on puc veure el cel. D’això, jo en dic prosperitat. Tinc una esglèsia a prop. A banda de les campanes, també sento el grinyolar de màquines dels protèsics dentals que tinc com a veïns. Aquí he escrit la majoria dels poemes de Lluíííís (Viena Edicions, 2015).
Aïllo els sorolls, escric poesia i somric sovint, encara que sigui girant el mirar endins.
Altres artistes amb qui he col·laborat:
Sílvia Comes (amb qui hem fet els espectacles Esperit de Vinyoli, Aparaulades amb Espriu i Aparaulades amb les dones)
Clara Peya (espectacle Bones vibracions)
(Extret del seu web)
La Sílvia arriba amb molta energia i no la perd. Té ganes de xerrar i ens posem al dia, qui som, què fem. A taula amb un bon Penedès blanc afruitat però sec en boca ben fresquet. Aprofitant que som pocs ens fa llegir els seus versos i poc a poc es va obrint i ens explica anècdotes que envolten els seus poemes. Ens confessa que molts cops té els versos finals i després el que ha de fer és tornar enrere i bastir el poema.
Fa servir la poesia per veure el món des de fora. La cadència és important ja que ens apropa més a la intenció inicial. Els poemes de Lluíííís són un exemple de com podem conèixer-la, ja que ens dóna pistes de les seves experiències, i de com treballa, poemes que es deixen llegir i rellegir amb un regust afruitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada