Un espai on compartir aquells poetes que m'agraden o descobreixo i que han format part de l'activitat mensual que organitzo amb el mateix nom que el bloc des del juny de 2012 a l'Ateneu Popular de les Corts, i on acompanyem la poesia amb una copa de vi de la terra de procedència de l'autor.

dilluns, 15 de juliol del 2024

5è dia Setmana poètica a les Corts - Glops de poesia

 I l'últim dia de la Setmana i dels Glops de poesia ens va visitar un bon amic Ricard Mirabete que ens va presentar el seu últim llibre La rèmora i tot seguit en Jordi Martí Font ens va parlar d'un Joan Salvat-Papasseit desconegut pels assistents, tot un personatge cabdal per la història de la literatura i que cal estudiar-lo i llegir-lo més en la seva totalitat i no quedar-nos en els quatre poemes que tots recordem (qui diu quatre poemes diu El poema de la rosa als llavis i alguns cal·ligrames). I tot regat amb el vi Los comuns del Priorat que en Jordi ens va explicar el perquè de la tria i també quina història hi ha al darrere d'aquest vi i dels seus productors que d'alguna manera tenen relació amb la festa que es fa al maig, L'Ensofrada, llibres i vins que s'assembla força a l'esperit dels Glops de poesia. Tenim una visita pendent l'any vinent. 

Així doncs en Ricard ens va explicar de manera clara i entenedora el sentit del llibre, d'on va sortir la idea, on s'emmarca l'acció encara que no sempre, perquè hi ha poemes que no passen a prop del Besòs, els temes... I també ens va anar llegint i explicant alguns dels seus poemes, no tots perquè sinó no compraríem el llibre. 


Les seves explicacions, pausades, tranquil·les, interessants, ens van donar una idea d'aquest llibre La rèmora que ens va deixar captivats per fer-ne tantes relectures com vulguem.

I acte seguit en Jordi ens va presentar els llibres que ha editat a Lo Diable Gros i que són el resum de la història de Salvat-Papasseit però destacant-ne el vessant més popular però també fent-nos copsar la idea completa d'aquest poeta que va morir massa d'hora. En va destacar la seva estada a Madrid i a Castella, els articles escrits sota el pseudònim de Gorkiano, la importància d'haver dirigit la llibreria de les Galeries Laietanes entre altres temes que quan en Jordi es deixava alguna cosa en Ferran Aisa l'explicava i n'afegia d'altres que també eren importants. 

I per acabar ens va explicar el perquè de l'edició de JS-P, com es va gestar i com es va fer i també posant en valor el treball que hi ha darrere d'aquest projecte i el seu cost econòmic i d'aquí per què el llibre té un preu de 25€. 

En resum, un dia molt interessant i profitós que ens ha posat feina perquè ara ens toca rellegir l'obra de Papasseit però també la de Mirabete.


divendres, 12 de juliol del 2024

4t dia Setmana poètica a les Corts - Glops de poesia

 Ahir vam tenir la visita de l'autora més jove en publicar poesia, la Dàlia Mora acompanyada de la seva àvia i editora Pilar Prim i de l'Elma Presas. 


La Dàlia ens va presentar el seu llibre Simfonia d'haikús que contenen trenta haikús (amb l'estructura 4-6-4) i quatre poemes de vers lliure. Miquel Desclot en destaca la qualitat i la capacitat de síntesi d'aquesta noia que escriu amb dedicació des del sis anys. Llarga vida a l'escriptora.

Fan molt de mal

les pedres que rellisquen

xopes de gris.


I després l'Aina Torres va agafar el relleu i ens va portar al seu terreny i va reivindicar les dones, les poetes i la mirada de les dones. Abans però vam recordar que el vi escollit era el 30.70 del Celler Hugas de Batlle de Colera DO Empordà. 


Ens va llegir i comentar poemes de Montserrat Abelló, paraules de Maria Àngels Anglada que en destaca que "Convidar les poetes és cosa perillosa", perquè si dones la veu a les dones pot passar qualsevol cosa però dit en aquella època era vist com un aspecte negatiu ja que què han de dir? Va continuar amb aquest esperit rebel i va llegir Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal i va dirigir la mirada cal a la fúria de les dones i a la seva doble mirada, la mirada estràbica, aquella mirada que ho fa cap endins i cap enfora, perquè elles tenen moltes coses a dir i tenen una òptica diferent que cal ser escoltada i tinguda en compte per la seva capacitat d'escoltar els altres, de posar-se en el seu lloc...

El camí ens va dur a València on va destacar a Carmen Sánchez-Cutillas:

TOT ÉS UNA LLARGA NIT

TOT és una llarga nit
sense respostes. Tota la vida
un desert fet de paraules
no dites, de silenci amenaçant.
La negació, com una xarxa de
filferro, punxant-nos sempre,
rebutjant els idealistes.
¿Qui va occir la veritat de l'home,
la veritat que jo pregue a tots?
Però ara cal que soterre
esta angoixa sota un mur blanc,
amb una creu de guix damunt
per no oblidar on jau la meua fe.
El plor del món és un engany,
i la joia i el cant de la vida
moriran fent equilibris
a qualsevol circ de la terra,
tots plegats amb el silenci.

I també hi va haver espai per recordar Felícia Fuster:

MAI

No tinc rellotge ni destí.

Tinc fred;

en el meu test gelat

no hi creix cap mot per abrigar-me,

només el gran

desert dels telegrames muts

dels àugurs o dels nàufrags.

El passaport que riu ja no m’inventa

el cordam

dels viatges ni el llapis de color,

inútil,

damunt les meves mitges

blanques. Hauré d’anar-me’n, sí,

a peu.

Avar com l’heura, el tren no passa.

Tant és.

Si algú em veiés creuar els records,

li diria: detura’m

i digué’m què no sóc, què ja no porto.

No tinc rellotge ni destí,

ni mocador de llet, ni cel de pomes.

Els peus, feixucs, em cauen.

El cap

em pesa com un món. I se’m desfulla.

La pell se’n va,

ja no ens trobarem més.

Tinc fred. Tinc por. Tinc aquell fred

immens, que sols el cor

mesura. El que no donen més que els vius.

El fred que no s’enterra.

Mai.


Un cop fet aquest recorregut l'Aina ens va llegir tres poemes del seu nou llibre que sortirà a la tardor. I finalment ens va llegir un dels seus poemes més llegits:

SEXTINA A LES DONES

                                                                Sí, serem vint, serem quaranta,

                                                                amb la lluna per estendard.

                                                                MARIA-MERCÈ MARÇAL

Sabem que totes nosaltres, les dones,

portem a dins una part de la lluna

que habita en l’alba i en aquesta sang

que clama al foc i desafia el sol

que colpeix com la ruda el nostre cos

que ens amara amb la força de la terra.


I estem tan unides a aquesta terra,

que semblen arrels els cabells de dones

que creixen com rudes al nostre cos

i brillen amb la claror de la lluna

després de vessar-se vermell el sol

com cent nou galledes escopint sang.


Potser és que duem la nit a la sang,

potser és que sentim el pes de la terra

o la força de quan bat fort el sol

i vindiquem els nostres noms de dones

sota el blanc i la màgia de la lluna

que es filtra en cada plec del nostre cos.


Un diluvi d’estigmes sobre el cos,

tantes cicatrius, paraules i sang,

massa nits de pànic sota la lluna,

molts cops i caigudes sobre la terra,

milers de silencis amb noms de dones.

Perquè no hi ha res nou sota aquest sol.


I direm prou abans que caigui el sol

i decidirem sobre el nostre cos

amb cor, ment, veu i consciència de dones

i ja no brollarà mai més la sang

ni els nostres cabells tenyiran la terra

sota cap més cel ni sota cap lluna.


Perquè portem una part de la lluna,

perquè lluitem amb la força del sol,

perquè som filles d’una forta terra,

afirmarem el nostre propi cos

i també la nit, les bruixes, la sang

i cada somni de totes les dones.


Les dones amb el recer de la lluna

i el vermell de la sang i d’aquest sol,

estimem el cos i estimem la terra.

                                                            Dos hiverns i un incendi (Viena Edicions, 2014)


Una tarda-vespre en veu de dona amb present i futur que caldrà anar seguint. 

dijous, 11 de juliol del 2024

3r dia Setmana poètica a les Corts - Glops de poesia

 Ahir dimecres vam tenir la presència de la Rosa M. Arrazola i del Roc Casagran, dos poetes que ja havien vingut als Glops de poesia i que no van dubtar en tornar a venir per venir a presentar els seus llibres la Rosa M. i un recorregut per la seva poesia el Roc.


Primer de tot la Rosa M. ens va explicar d'on surt el seu llibre Normal i va reflexionar sobre la seva poesia que en general és molt reivindicativa, a manifestar realitats que ens envolten, que les tenim davant i cal canviar la mirada. I a mesura que ens ho explicava ens anava llegint poemes durs, poemes directes, poemes clars per evidenciar que tot és normal i que al segle XXI malauradament encara hem de seguir dient-ho alt i clar perquè tothom ho entengui.

Tot seguit va aprofitar per parlar-nos d'un altre llibre, L'últim viatge, que també surt d'una experiència vital, en aquest cas la mort d'una persona propera. Ens va explicar com el va anar escrivint, les anècdotes que van ser l'espurna d'un nou poema i que tots tenen un tema en comú, el mar, però també les ganes de viure i l'alegria. 

I tot seguit en Roc va improvisar a partir de la idea que s'havia proposat i ens va anar explicant com escriu, per què ho fa i va coincidir amb la Rosa M. que d'una experiència personal, d'un fet comú per tots en fan un poema amb una veu que és la seva però que te la pots fer teva perquè compartim molts d'aquests trets. Ens va llegir sobretot poemes de L'abraçada que, però també de L'amor fora de mapa, de Direm nosaltres, L'ombra queixalada i Després de Sarajevo, poemes d'aquí i d'allà que mostren l'esperit creatiu i juganer d'aquest autor que prova el sonet, la cançó, jugar amb les paraules...

Per cert, vam acompanyar la tarda-vespre amb un Clot d'Illa 2021, del Celler Mas Pòlit DO Empordà escollit pel Roc.

Gràcies per venir, gràcies per compartir aquests moments, gràcies per tot.


dimecres, 10 de juliol del 2024

2n dia Setmana poètica a les Corts - Glops de poesia

 Ahir dimarts 9 de juliol vam tenir la presència de dos autors que s'havien llegit però que encara no es coneixien, Esteve Miralles i Eduard Sanahuja Yll. 

Tots dos van venir a presentar la seva antologia, L'estrany i El temps dorm sol de l'Esteve i l'Eduard respectivament, i vam poder comprovar que tot i tenir dos estils i caràcters força diferents sí que coincideixen en general en buscar la musicalitat dels versos i ser fidels als seus referents.

L'Esteve Miralles va mantenir una conversa amb la seva editora l'Esther Andorrà i ens va parlar de les zones de combat que per ell són importants, com ara el dret a deixar rastre o l'elegància; ens va confessar que és supersticiós en els números (com molts autors), el quatre és especial per a ell, i també ho podem veure en les villanelles que es componen de dinou versos i per tant va creure necessari fer dinou villanelles.

Un autor que ha recorregut món amb un bagatge literari llarg i amb ganes de combatre, de buscar l'estrany que ens acompanya sempre, però amb elegància i paraules entenedores. 


En canvi, l'Eduard Sanahuja va venir sol i mentre ens anava parlant de la seva poesia i de la seva vida com a poeta però també com a espectador de la realitat d'aquests anys canviants que ha viscut, de la seva bossa anava traient exemplars únics i descatalogats (per causes de tot tipus) i ens anava recitant de memòria poemes de tot tipus, però sobretot vam poder veure un autor proper, senzill, que ha escrit moltes suites per poder fragmentar el món, com Hölderlin, i entendre'l, i també molts sonets perquè son pare li va dir que abans de començar a escriure res escrivís cent sonets i els llencés per després començar a pensar en què volia dir. I per últim ens va fer una confessió, "Parameci" és el seu país.

En resum, una jornada rodona amb la presència de dues veus poètiques importants que cal tenir presents per la seva obra però també per ser com són.

Gràcies per haver vingut.

dimarts, 9 de juliol del 2024

1r dia Setmana poètica a les Corts - Glops de poesia

 Per fi hem pogut celebrar els dos primers actes de la Setmana poètica a les Corts sota el nom de Glops de poesia.

Primer de tot Eloi Creus ens va presentar Com una mosca enganxada a la mel, un llibre que recull els seus primers poemes i altres ja que considera les seves primeres traduccions d'Anna Akhmàtova com els primers poemes, ja que l'exercici de traducció de vegades implica crear. 

Entre altres coses vam saber els motius d'alguns poemes i que tot i ser poemes escrits en una determinada edat podem apreciar que no s'hi posa per poc ja que fa picades d'ull a Ferrater i altres mestres de la poesia. 

Cal dir que la seva sòlida formació, coneixement de la paraula i de la musicalitat de la poesia (amb tot allò que comporta) li permeten fer aquestes poesies i jocs formals.



I tot seguit la Cristina Company ens va llegir, comentar els seus poemes i relats i va explicar on els podem trobar  ja que només té un llibre editat; però abans ens va dir per quin motiu havia escollit acompanyar els Glops de poesia amb un Heus lanc del celler La Vinyeta DO Empordà: va ser una de les tres guanyadores dels Premis Poemestiu La Vinyeta 2018. I quin millor agraïment que fer la sessió amb aquest vi.

Una tarda que se'ns va allargar quasi fins les deu de la nit i vam tenir un públic participatiu i amb ganes de conèixer aquests dos poetes.



dimecres, 26 de juny del 2024

Cartell definitiu

 🏹📖 Comença juliol, comencen els Glops de poesia a l'Ateneu!


Del 8 al 12 de juliol, vine a la setmana de poesia que organitzem a l'Ateneu Popular de les Corts a gaudir de la presentació de poemaris i a conèixer de primera mà poetes contemporanis dels Països Catalans.

De dilluns a divendres comptarem amb convidades com la Cristina Company, el Roc Casagran, l'Aina Torres i el Jordi Martí que ens llegiran i explicaran els seus poemes.

No t'ho perdis, t'hi esperem‼️





dimarts, 11 de juny del 2024

Glops de poesia al juliol

 Ja tenim l'agenda tancada amb tots els participants!


Dilluns 8 de juliol

Com una mosca enganxada a la mel, Eloi Creus, Godall

Cristina Company

Dimarts 9 de juliol

L’estrany, Esteve Miralles, la Breu

El temps dorm sol, Eduard Sanahuja, Pagès editors

Dimecres 10 de juliol

Normal, Rosa Arrazola, Documenta Balear

Roc Casagran

Dijous 11 de juliol

Simfonia d'haikús, Dàlia Mora, Editorial Trípode

Aina Torres

Divendres 12 de juliol

La rèmora, Ricard Mirabete, Pagès editors  

Jordi Martí Font (ens parlarà de Joan Salvat-Papasseit)


dimarts, 4 de juny del 2024

Tornen els Glops de poesia!!!!

 Bon dia,

després d'uns anys sense organitzar els Glops de poesia aquest 2024 hi tornem amb ganes i és per això que hem organitzat una setmana sencera de poesia a les Corts.

Quan serà?

Del 8 al 12 de juliol des de les 19 hores. 

Com ho farem?

Cada dia hi haurà una presentació d'un llibre a les 19 hores i després vindrà un poeta convidat als Glops de poesia.

On es farà?

A l'Ateneu Popular de les Corts, carrer Galileu 252. 

Qui hi participarà?

De moment tenim confirmats: 

Cristina Company, el 8 de juliol;

Roc Casagran, el 10 de juliol;

Aina Torres, l'11 de juliol;

Jordi Martí Font (ens parlarà de Joan Salvat-Papasseit), el 12 de juliol.

I la presentació dels poemaris:

Com una mosca enganxada a la mel, Eloi Creus, Godall, el 8 de juliol;

L’estrany, Esteve Miralles, la Breu, i El temps dorm sol, Eduard Sanahuja, Pagès editors el 9 de juliol;

Normal, Rosa Arrazola, Documenta Balear, el 10 de juliol;

La rèmora, Ricard Mirabete, Pagès editors, el 12 de juliol.  

Quan tinguem el cartell en farem difusió per les xarxes però ja us podeu reservar les dates.

Visca la poesia! 

dimarts, 26 de febrer del 2019

Anna Bou

ANNA BOU JORBA (Barcelona, 1973).


Amb el seu primer poemari L’última mohicana va obtenir el premi Vila de Martorell 2012. Amb Acadèmia d'idiomes invisibles va guanyar el IX premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó; 2014. El cirurgià de
màscares, XXVI Premi Benvingut Oliver de poesia, és el seu tercer poemari, publicat enguany.
Segons paraules d'en Jordi Cervera, els seus poemes són visuals, directes, però no són fotografies innocents i s’acaben transformant en discrets misteris desvetllats, en pistes que ajuden a comprendre el tot des d’una aproximació estètica subtil i viva.



L’ÚLTIMA MOHICANA

Vaig anar a veure  “L’últim mohicà”
                                            amb la meva mare

Entrem al cine i entrem dins la pel·lícula
perquè aquell amor arbrat, branca pura,
saba de la seva saba, natura
de sang, no és el del pare
indi i el fill, és el de ma mare
i jo.

Ma mare: “Àliga Pit Roja”
“Núvol amamanta llobes”
“Chingachgooka de pell blanca”.
Arrel de la meva cabellera
muda.

S’acaba la pel·lícula de fora la pel·lícula.
Sortim del cine. Plou aire.
Els fars dels cotxes com ulls
de llop metàl·lics.
Els passos zebra com pells
catifant l’asfalt
foraster.

I jo, “Ull de Falcona
Cega”
menjant-me el propi cor.


PIS BUIT

Paleta, deixa de mesurar
amb el metro
la profunditat
d'aquesta casa.

No en saps res, de mi.

No enderroquis la paret
sense fer una reverència
a les esquerdes,
línies de la meva vida.

Pengen records del sostre,
capritxosos com estalactites
precisos com ullals

però res no em tornarà l'aroma
del paper de flors
de la infància,

ni la capa d'empremtes
sedimentar-se al pom
d'una porta que s'obria
com un llavi.

Paleta, enderroca la paret
i la nostàlgia
fins que en resti un cable vermell
com la vena inflada d'un coll
que crida noms
que ja no hi són.

TARDORAL

Ànima, què et passa a la tardor?
És l'excés de nostàlgia
el que et posa malalta?

La teva ment és jove
però velles les mans
de tant treballar la terra, la llum,
les teories filosòfiques, el cos.

Cada arbre és un ram de mans
que esgrogueeixen que tremolen
en desprendre's de les branques
gesticulant frases descendents,
fullam de missatges invisibles
que al vespre escombraran.

L'Anna arriba vint minuts abans de l'hora, puntual, amb energia. Parlem una estona de com va el món, què ens ha dut fins aquí... Arriben les quatre persones de públic que vindran avui i finalment entrem a la sala i comencem. 

Primer de tot ens explica la tria del vi, Vol d'Ànima de Raimat 2015. Primer de tot perquè Raimat fa 100 anys. Després fa referència a l'ànima del vi i de totes les coses, perquè l'ànima ho envolta tot i els primers poemes que ens llegeix apareix l'ànima.
Defineix poesia d'aquesta manera: "Poesia és entrar a la realitat per la porta del darrere". 
El món de l'Anna està influenciat pel cinema i l'associació d'idees forma part de la seva poesia, plena de referències cinematogràfiques, com per exemple el seu primer llibre que és un homenatge a la seva mare, la mohicana. D'aquest poemari ens diu que va demanar que li traduïssin tres poemes a la llengua mohicana i per demanda popular ens en llegeix un. Realment és bonic poder escoltar poesia en una llengua tan sonora com la mohicana.
L'Anna ha hagut de superar el seu procés de dol i en aquell espai de temps veia senyals en qualsevol lloc. Per afrontar la situació utilitza la ironia, com per exemple a les esquerdes de la paret, que són imatge de la vida.
Fons i forma prenen sentit en tot moment i formen un tot en la seva poesia que està ben treballada i trabada encara que doni la sensació que és senzilla.
I un cop aquí ens diu que vol aprofitar per donar-nos a conèixer la poesia polonesa. 
I ens parla d'Adam Zagajewski, de Wisława Szymborska i de Czesław Miłosz. Ens diu que són narratius però sincers i originals, no són falsos. Volen explicar moltes coses ja que han patit molt. I allò que expliquen són fets quotidians perquè és allò que és més important, el dia a dia, els moments que compartim amb els nostres familiars i amics. Han patit i no jutgen.

Així doncs després d'una bona estona hem escoltat poemes en mohicà i en català. Hem parlat de poesia d'aquí, la de l'Anna, de la polonesa.  I hem pogut conèixer de més a prop l'Anna Gou Jorba.

dimarts, 19 de febrer del 2019

Tornem a fer els Glops de poesia!

Ep! Després del descans necessari tornem a fer els Glops de poesia.

I ja tenim el primer cartell per aquest divendres 22 de febrer amb l'Anna Bou!

Recordeu! Si no hi ha res en contra serà l'últim divendres de cada mes a les 20 hores a l'Ateneu Popular de Les Corts, carrer Galileu 252.

Us hi esperem!


dilluns, 29 de maig del 2017

Mireia Calafell


Mireia Calafell (Barcelona, 1980) treballa a l’associació cultural ArtsMoved. Ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006), Costures (Viena Edicions, 2010), i Tantes mudes (Perifèric edicions, 2014) obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008), el Josep M. López Picó de Poesia (2009) i el Premi de poesia Benvingut Oliver (2014).

Al 2015, el poemari Tantes mudes ha estat reconegut amb el Premi Lletra d’Or. La seva poesia ha estat traduïda a l’anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès.

Ha estat inclosa a les antologies Rebellie, Forked Tongues, Doce poetas catalanes contemporáneos, A luz nadadora. 9 poetas recentes de espressão catalã, Cançons de bressol, El poder del cuerpo. Antología de poesia femenina contemporánea i Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans.

Al 2008, va ser convidada a formar part del projecte En tránsito promogut per l’Ambaixada d’Espanya a Abu Dhabi gràcies al qual va publicar un breu recull de poemes amb el títol Àlbum, traduït al castellà, anglès i àrab. Al 2012, ha estat escollida per la Societat Finlàndia-Espanya de Lappeenranta (Finlàndia) per a fer recitals a diferents ciutats fineses al llarg d’una setmana.

Ha recitat a diferents ciutats catalanes i espanyoles, així com a la Xina, Holanda, Argentina, Itàlia, França i Finlàndia. Actualment treballa en el recital audiovisual “Textures”, amb música de Miguel Marín i visuals de Sebastià Puiggrós i Elka Mocker.

En l’àmbit de la recerca, ha publicat diversos articles a revistes especialitzades i publicacions científiques. És codirectora, amb Meri Torras, de la col·lecció d’assajos breus “Los textos del cuerpo” i coeditora, amb Aina Pérez Fontdevila, del llibre El cuerpo en mente. Versiones del ser desde el pensamiento contemporáneo (UAB i EdiUOC, 2011). Amb Begonya Sáez i Isabel Segura, ha publicat el llibre Off the record. Representacions frontereres de la memòria històrica de les dones (EdiUOC, 2011).

LITERATURA

No t’ha besat i ha marxat amb pressa,
i ha arribat a casa, i ha encès l’ordinador,
i ha escrit no t’he besat, no t’he besat la boca
i ara què en faig jo d’aquest voler-te als llavis
.
En fa literatura. Només literatura.


NAUFRAGI

Pel canal obert que deixen les esquenes
baixa com l’aigua el temps de les promeses.
Dormiu i no veieu desfilar els verbs
–còdols que desemboquen a altres mars–:
veureu, fareu, tindreu, viureu, sereu.
No us ho pensàveu, no ho esperàveu,
però el cabal del desencís ha anat pujant
i al llit, sou el que éreu: una parella
que ja no es mulla i va al revés, en desacord,
desfent l’amor, apassionadament.


I

I si no ens en sortim perquè és massa complicat
pensar per dos després de temps d’estar tant sola.
I si al final arriba quan ja és tard per començar
altra vegada, encara una altra.
I si em desordenes, i si te’m menges,
i si fas que em perdi en el teu cos així,
com ara, com ara que alguna cosa has fet
perquè de sobte em senti cridant-te a cau d’orella
i què, i què si.
Al principi ens ha explicat que ens llegiria poemes dels seus tres llibres per ordre i al final si hi ha temps d'inèdits. Abans de començar ha volgut saber quin motiu ens ha dut a l'acte i la Marta ha explicat que li havia agradat molt "Pistes" i volia conèixer més la seva obra.

Poc a poc ens explica aspectes curiosos dels poemes com per exemple que "Habitació 118" està relacionat amb la Mireia Vidal-Conte, i que el primer vers el va agafar de l'Evangeli de Sant Joan "Al principi fou la paraula" i ella ho canvia per "...la cicatriu".
Els dos últims llibres tenen com a base la moda "costures" i "mudes" i, a més, cadascun està dividit en parts: la categoria gramatical de la paraula, la relació amb la moda i finalment en relació amb l'amor o el desamor.
Llegeix per buscar excuses per escriure, d'aquí surt el poema "Les balenes". Però no escriu per experiència encara que en algun moment un fet l'agafa com a excusa.
En aquest sentit per ella el desplaçament és important i necessari per poder escriure ja que estàs en disposició d'acollir idees.

Hem acompanyat l'acte amb un Abadal 2016 DO Pla de Bages: L’art del cupatge a la recerca de noves sensacions. Sinergia d’estructura, exotisme i identitat. Blanc de Chardonnay, Sauvignon Blanc, Picapoll i Macabeu. Maceració en fred i criança sobre lies: expressió varietal i volum a la boca. Blanc complex que admet guarda i evolució a la copa. Varietats: Chardonnay, Sauvignon Blanc, Picapoll, Macabeu. Temperatura de Servei: 8-10ºC.